La bretxa digital de gènere: la percepció de falta de competència i la poca disponibilitat de temps condicionen les dones

  Dones amb portàtils

Les dones immigrants consideren que la sol·licitud d'ocupació en línia les protegeix d'una exclusió directa (foto: Christina @ wocintechchat.com / unsplash.com)

05/12/2023
Tania Alonso

Una recerca de la UOC revela la necessitat de redefinir les polítiques d'inclusió digital per acabar amb les desigualtats digitals


L'estudi mostra de quina manera les desigualtats de gènere i de classe social que hi ha en la vida material es reprodueixen a través dels usos d'internet


Segons la investigadora Lídia Arroyo, conèixer les implicacions d'aquestes desigualtats des d'una perspectiva feminista interseccional contribueix a crear millors polítiques d'inclusió digital

El protagonisme de la digitalització en les nostres vides ha crescut exponencialment en els últims anys. En moltes ocasions, les desigualtats de gènere i de classe social que hi ha a la vida real es reprodueixen i es transformen a través dels usos d'internet. Conèixer la perspectiva i l'experiència real de les usuàries pot ajudar a definir polítiques d'inclusió digital més efectives.

Mirar d'esclarir aquesta qüestió ha estat l'objectiu de la tesi doctoral La reproducción, y alguna transformación, de las desigualdades de género y clase social en internet: un análisis interseccional en mujeres usuarias de programas de inclusión social. Es tracta d'un treball de Lídia Arroyo, doctora en Societat, Tecnologia i Cultura i investigadora del Grup Gènere i TIC (GenTIC) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Aquesta tesi doctoral ha buscat entendre com les dones usuàries de programes d'inclusió digital aprofiten les tecnologies digitals com a ciutadanes, i com elements com ara la classe social, l'edat o la condició de migrant determinen l'ús que fan d'internet i les seves implicacions. Les conclusions permeten confirmar que les experiències no són uniformes i que crear polítiques socials basades en la interseccionalitat és fonamental.

 

Entendre l'ús d'internet

El treball d'Arroyo parteix de la premissa que cal conèixer l'ús d'internet i les seves implicacions tenint en compte les desigualtats de gènere. Parteix, també, de la base que hi ha escassa evidència empírica sobre les implicacions de la digitalització en les dones en la intersecció amb la classe social com a ciutadanes.

"Els estudis STS (Science Technology and Society, en anglès) que han incorporat la perspectiva de gènere s'han centrat principalment en el disseny i la producció de tecnologies, però manca evidència empírica que explori aquesta qüestió des de la perspectiva de les persones usuàries i, concretament, des de la perspectiva de les dones creuades per altres desigualtats com la classe social", assenyala Arroyo en la seva tesi.

Per realitzar l'estudi, la investigadora va fer un treball qualitatiu en el qual van participar 49 dones usuàries de programes d'inclusió digital. Aquest treball es va desenvolupar a partir d'entrevistes i grups de discussió formats per dones de classe treballadora en situació de desocupació, dones immigrants i dones de classe mitjana inactives. La seva experiència en aquests programes permet entendre la presència de desigualtats de gènere i de classe social a través dels usos d'internet.

Els resultats confirmen que l'ús d'internet i les seves implicacions no és uniforme, sinó que està determinat per les desigualtats de gènere i de classe social, l'edat, la condició d'immigrant o l'orientació sexoafectiva. Aquestes desigualtats marquen el temps que hi dediquen, el significat que internet té per elles i el seu ús.

 

Cap a una nova definició de les bretxes digitals

Un dels exemples d'aquestes desigualtats el trobem en l'ús d'internet en el mercat laboral, que és diferent en funció de la classe social, el nivell d'estudis i l'edat de les dones. Així, la investigadora amplia el concepte de bretxa digital per incorporar les bretxes interseccionals en el mercat laboral.

"Mentre que ni per a les dones de classe treballadora ni per a les dones de classe mitjana sense estudis universitaris internet no és una eina de treball fonamental per desenvolupar les seves funcions laborals, per a les dones de classe mitjana amb estudis universitaris sí que és un element central en els seus llocs de treball", assenyala Arroyo en la seva tesi. "Això ens porta a detectar els possibles biaixos que poden estar tenint els estudis i els supòsits de les polítiques públiques quan es refereixen al rol de les competències digitals en el mercat laboral de manera generalitzada sense tenir en compte com afecta el gènere, la classe social o l'edat".

L'experiència és també diferent per a les dones migrants i les no migrants, i per a les de més i menys edat. D'acord amb les conclusions d'Arroyo, les dones no migrants majors de cinquanta anys, per exemple, temen una exclusió per raó d'edat quan sol·liciten una feina per internet.

En canvi, les dones immigrants consideren que la sol·licitud d'ocupació en línia les protegeix d'una exclusió directa que sí que pot donar-se quan van a lliurar els seus currículums en persona. "D'aquesta manera, la sol·licitud de feina en línia evita que aquestes dones s'hagin d'enfrontar a actituds racistes de manera directa", assenyala Arroyo.

"Els resultats també mostren com les dones immigrants valoren els recursos i les competències adquirides mitjançant els cursos d'inclusió digital, i en destaca particularment l'autonomia per poder buscar feina per elles mateixes i el coneixement de l'entorn local, que suposa un reforç de la seva autoestima i de la seguretat en si mateixes", explica la investigadora.

Així, també, la investigadora introdueix la bretxa digital identitària en les dones en la reconceptualització de les bretxes digitals. Aquesta bretxa digital identitària fa referència a la configuració de la identitat de les dones allunyada de les tecnologies i la percepció que tenen de si mateixes com a menys capaces de dominar les tecnologies en relació amb els homes. Les troballes de la tesi apunten la importància que les polítiques d'inclusió treballin per la reducció de la bretxa digital identitària en les dones.

Una altra de les troballes és la identificació de la bretxa de temps en el concepte de la bretxa digital. L'estudi d'Arroyo assenyala que totes les dones analitzades, independentment de la seva classe social, es veuen afectades per les normatives de gènere vinculades a la divisió sexual del treball. Aquestes normatives acaben afectant tant la disponibilitat de temps com l'ús que fan d'internet.

"Així, veiem que les dones es connecten a internet quan han complert amb les seves responsabilitats familiars i laborals, i fan servir internet principalment per mantenir el vincle de la cura amb els seus familiars i iguals", escriu la investigadora. "Aquest treball de cura digital és especialment acusat en el cas de les dones immigrants amb fills i filles menors al país d'origen, en les quals el seu rol de mare està mediat per les tecnologies digitals".

 

Una porta oberta a polítiques més inclusives

Exemples com aquests permeten entendre que són diversos aspectes –el gènere, la classe social, l'edat o la condició d'immigrant, entre altres– els que condicionen l'experiència de les dones com a noves usuàries de les tecnologies digitals, la seva vida laboral i pública i la seva vida personal.

Al seu torn, els resultats d'aquesta tesi assenyalen la necessitat de no considerar el gènere com una variable sociodemogràfica més, sinó com un aspecte fonamental a l'hora de plantejar la interseccionalitat en l'estudi de l'ús i les implicacions d'internet.

Segons Arroyo, és necessari i urgent dissenyar polítiques públiques que tinguin en compte la perspectiva feminista interseccional –i no basades en assumpcions sense base empírica difoses per les empreses tecnològiques–, que ajudin les dones a fer un ús més estratègic d'internet. Les mateixes conclusions d'aquesta tesi són una via per dissenyar noves eines i solucions.

 

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) 5 (igualtat de gènere), 8 (treball decent i creixement econòmic) i 10 (reducció de les desigualtats).

 

Contacte per a premsa

Rubén Permuy
rpermuy@uoc.edu
+34 659 05 42 39

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.

Experts UOC

Foto de la investigadora Lídia Arroyo Prieto

Lídia Arroyo Prieto

Investigadora de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3)

Expert/a en: Gènere i TIC, inclusió digital, classes socials, ús de les TIC, condicions de vida, ocupabilitat, polítiques públiques d'inclusió digital i gènere.

Àmbit de coneixement: Gènere i TIC, societat de la informació i el coneixement.

Veure fitxa

Enllaços relacionats