Una recerca considera que la Llei d'igualtat no facilita prou eines contra la discriminació i la vulnerabilitat laboral de les dones

  L'investigador de la UOC Fabio Zamarreño va analitzar més de 50 plans d'igualtat

L'investigador de la UOC Fabio Zamarreño va analitzar més de 50 plans d'igualtat (foto: Cowomen / unsplash.com)

18/10/2023
Tania Alonso

Crear plans d'igualtat amb perspectiva interseccional contribuiria a augmentar la justícia social i permetria a les empreses disposar de les màximes capacitats de les seves treballadores


Deu mesures per crear plans d'igualtat que tinguin en compte la interseccionalitat

Dones estrangeres, racialitzades, a l'atur, homosexuals, que viuen a l'Espanya buidada o que tenen una discapacitat. La llista és llarga i, no obstant això, moltes de les polítiques d'igualtat espanyoles i les seves eines perceben el conjunt de les dones com un subjecte únic que no representa l'enorme diversitat de la societat.

Aquesta és la premissa de la qual parteix la tesi doctoral de Fabio Zamarreño Méndez, professor col·laborador del màster universitari de Direcció i Gestió de Recursos Humans i del màster universitari d'Anàlisi Política, tots dos de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El treball està codirigit per Milagros Sáinz, investigadora líder del grup Gènere i TIC (GenTIC), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), centre de recerca de la mateixa universitat.

Amb aquesta tesi, Zamarreño analitza la situació laboral de dones estrangeres, racialitzades, lesbianes i amb discapacitat a la província de Barcelona, i també la presència de la interseccionalitat en la literatura acadèmica, la legislació i els plans d'igualtat. A més, fa una proposta per crear plans d'igualtat amb un enfocament multidimensional, que tinguin en compte les vulnerabilitats i les necessitats específiques de totes les dones.

 

La importància d'una perspectiva interseccional

El terme interseccionalitat fa referència a un enfocament analític que assenyala que factors com la pobresa, l'ètnia, la classe social o l'orientació sexual, entre altres, estan interrelacionats i influeixen en les desigualtats sistèmiques i la injustícia social, com ara la desigualtat de gènere.

Amb tot, d'acord amb Zamarreño, hi ha una llacuna en els plans d'igualtat de l'àrea provincial de Barcelona: cap inclou el concepte d'interseccionalitat de manera sòlida, i la legislació no aporta eines o instruments perquè les organitzacions ho puguin fer. Per tant, hi ha un buit en els àmbits acadèmic, legislatiu i organitzacional.

"Només un grup reduït de dones es beneficia de les millores que comporten les polítiques d'igualtat en l'àmbit laboral. A més, el conjunt de les dones és percebut com un subjecte únic, irreal, abstracte, que no representa de cap manera l'enorme diversitat de les dones que treballen", explica Zamarreño.

"Hi ha altres discriminacions o dificultats que intersequen amb el fet de ser dona i que estan invisibilitzades, i no hi ha eines per poder-les atendre. Això impedeix a les treballadores desenvolupar al màxim les seves capacitats i a les empreses trobar el talent que necessiten. Comporta una ruptura de la justícia social i impacta negativament en els nivells de benestar organitzacional de la majoria de dones", assenyala.

D'acord amb el professor de la UOC, la publicació de la Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació, ha suposat un avenç important per als plans d'igualtat respecte a la situació anterior. No obstant això, no dona prou eines perquè les empreses puguin fer canvis que tinguin veritablement en compte totes les situacions de discriminació i vulnerabilitat que afecten les dones.

"Aquest marc legal no només esmenta la interseccionalitat, sinó que explica el concepte amb força detall, fet que implica un progrés enorme i confirma la meva tesi que aquesta noció marcarà el futur de les lleis i les polítiques d'igualtat", explica. "Amb tot, la meva conclusió després d'analitzar aquesta llei és que no proporciona els instruments necessaris per implementar un concepte tan complex. Aquesta situació deixa les empreses desemparades, especialment les més petites, que no tenen els recursos o el personal necessaris per dur a terme iniciatives com aquesta, ja que acostumen a estar centrades en la seva pròpia supervivència en un ambient econòmic que sempre és hostil", afegeix.

 

Avançar cap a un enfocament interseccional

Per elaborar la tesi, Fabio Zamarreño va analitzar una mostra de 52 plans d'igualtat de la província de Barcelona. Només un esmentava la interseccionalitat, "de manera només teòrica, a la introducció". N'hi havia quatre que segregaven dades per gènere i nacionalitat o gènere i discapacitat, però no presentaven una perspectiva interseccional.

"Cap pla d'igualtat incorporava una perspectiva interseccional de manera íntegra i consistent, cosa que contrasta clarament amb el fet que la Llei d'igualtat de 2022 els demana de fer-ho. La desconnexió entre les dues realitats és evident. Crear un pla que tingui en compte la veritable complexitat de les persones és complicat i exigeix grans quantitats de recursos econòmics i humans. Potser per això, a Espanya no hi ha hagut, fins ara, intents seriosos d'abordar el tema", explica Zamarreño.

 

Deu mesures per reduir la vulnerabilitat laboral de les dones

Per fer un pas en aquesta direcció, el professor de la UOC va investigar la situació laboral de dones estrangeres, racialitzades, lesbianes i amb discapacitat a la província de Barcelona, i va crear una proposta de procés per generar plans d'igualtat amb perspectiva interseccional. Aquestes són deu de les mesures necessàries per cobrir les necessitats que van expressar les trenta dones entrevistades i els sis gestors i gestores de recursos humans:

  • 1. Crear un protocol d'assetjament que contingui un agreujant en cas que les persones es trobin en una situació d'especial vulnerabilitat.
  • 2. Penalitzar sexualitzar qualsevol persona, així com exotitzar migrants i persones racialitzades.
  • 3. Formar programes de foment de la sororitat entre dones diverses, com els employee resource groups, ja existents als Estats Units o a Anglaterra.
  • 4. Facilitar la formació d'idiomes per a les persones migrades, així com convalidar amb més eficiència els estudis de persones estrangeres sobrequalificades.
  • 5. Buscar representativitat de dones diverses en tots els àmbits laborals, i no solament en els més precaritzats i manuals, com els de la neteja i les cures.
  • 6. Organitzar programes d'empoderament perquè les dones més vulnerables siguin conscients del seu potencial, especialment en el cas de les dones amb discapacitat.
  • 7. Crear un llenguatge escrit i visual inclusiu en què apareguin dones diverses, i visibilitzar-les perquè es converteixin en referents per a les noves generacions.
  • 8. Generar espais de visibilitat LGTBI així com de les persones amb diversitat funcional.
  • 9. Fer millores en l'àmbit de la conciliació, ja que les dones més vulnerables són les que tenen més dificultats en aquest sentit.
  • 10. Assegurar que tota la plantilla de treballadors coneix els plans d'igualtat.

La proposta de Zamarreño es basa en la intersecció de vulnerabilitats que afecten un nombre més elevat de persones: gènere, raça o ètnia, origen, discapacitat i homosexualitat. No obstant això, l'investigador fa una crida perquè s'estudiï el màxim nombre de vulnerabilitats possible i es creïn plans d'igualtat que cobreixin totes les necessitats de la població treballadora.

"Persones que provenen de l'àmbit rural, gent gran, persones trans, persones amb patologies mentals, persones de classes socials desfavorides, en risc d'exclusió socioeconòmica o amb famílies monoparentals, entre moltes altres que experimenten grans dificultats respecte a la inclusió laboral", enumera.

 

Un horitzó de millores

El fet de millorar les condicions de les dones en situació de vulnerabilitat té impactes en diferents àmbits, com el social i l'econòmic. Tractar aquestes dones amb justícia organitzacional contribuiria a construir un teixit empresarial més amable i més competitiu. Evitaria, entre altres coses, situacions de violència física i verbal, baixes laborals, el descens de la productivitat dels empleats o la impossibilitat de fer una feina col·laborativa.

"Si volem una societat i uns llocs de treball justos, equitatius i en què tothom tingui les mateixes oportunitats, sens dubte necessitem implementar una perspectiva interseccional en els plans d'igualtat. No hem d'oblidar el talent de totes aquestes dones amb necessitats que ara són invisibles i que, per tant, no són capaces de rendir al cent per cent", assenyala Zamarreño.

El fet de crear plans d'igualtat amb un enfocament interseccional comportaria també fer un pas endavant a l'hora de donar visibilitat a les persones que viuen situacions de desigualtat i promoure un canvi cultural. I què necessiten aquestes dones per millorar la seva situació? D'acord amb Zamarreño, fonamentalment, que les tinguin en compte.

"El primer que necessiten és que se'ls pregunti sobre la seva situació personal. El segon és ser escoltades: que els sistemes acadèmic, legislatiu i organitzacional tinguem en compte el que ens diuen. Finalment, necessiten que la seva vulnerabilitat sigui explicada i respectada, i que es destinin fons perquè les organitzacions puguin implementar la interseccionalitat per elles mateixes. I, com per a gairebé tot, es necessita voluntat per prioritzar aquest tema", assenyala.

 

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 5, igualtat de gènere i 8, treball decent i creixement econòmic.

 

Contacte per a premsa

Rubén Permuy
rpermuy@uoc.edu
+34 659 05 42 39

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.

Experts UOC

Fabio Zamarreño

Doctorat a la UOC i professor col·laborador

Foto de la investigadora Milagros Sáinz Ibáñez

Milagros Sáinz Ibáñez

Investigadora de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3)

Expert/a en: Estereotips i rols de gènere, motivació escolar i elecció d'estudis en l'adolescència, gènere i actituds envers la tecnologia i les carreres tecnològiques.

Àmbit de coneixement: Psicologia social.

Veure fitxa

Enllaços relacionats