Com mantenir un sòl pelvià saludable?

Tot sovint sentim a parlar del sòl pelvià. Alhora, és un gran desconegut, perquè és majoritàriament dins del cos, se situa en una zona íntima i no és una sola cosa, sinó que inclou diverses estructures i teixits. El sòl pelvià és, de fet, la part inferior d'una mena de càpsula que embolcalla els òrgans del nostre tronc, formada també pel diafragma, a dalt, pels abdominals, davant, i pels músculs profunds de l'esquena, darrere. No el veiem, però té funcions molt importants que influeixen directament en la qualitat de vida de totes les persones, independentment del sexe. Com podem aconseguir mantenir-ne una salut òptima? Els experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) coincideixen que cal estudiar cada persona en concret i que el fet de tenir consciència de les sensacions corporals associades als moviments del sòl pelvià és el primer pas. Perquè no sempre la solució és enfortir-lo.

Com és i per a què serveix?

"Un 30 % del sòl pelvià és teixit muscular i un 70 %, teixit conjuntiu, una xarxa tridimensional formada principalment per col·lagen", explica Cristina Rotllan Serra, professora col·laboradora del màster universitari d'Alimentació en l'Activitat Física i l'Esport de la UOC i experta en fisiologia de la dona, esports i lesions.

"El teixit conjuntiu sosté els òrgans urinaris i genitals situats a la pelvis i manté l'estructura i la funció d'aquesta zona. Hi ha una classe de músculs que també participen a l'hora de mantenir els òrgans de la pelvis menor en el seu lloc, com l'úter, la vagina i el clítoris en les dones. I d'altres que tenen més capacitat de fer força o contraccions ràpides", detalla. Aquests darrers són, per exemple, els músculs dels esfínters que es relaxen quan orinem o defequem, o els que permeten que els homes tinguin ereccions i que les dones tinguin una entrada de la vagina ben tonificada i sana.

"El sòl pelvià protegeix l'úter, la bufeta de l'orina i altres òrgans interns de la gravetat i de qualsevol factor extern, com ara un cop. També ajuda a mantenir l'estabilitat de la zona pelviana i lumbar, que és molt important per a l'estabilitat de tot el cos", afegeix Alba Solera Sánchez, professora del mateix màster, doctora en hàbits saludables, condició física i qualitat de vida, i entrenadora personal.

Pel que fa als esfínters, Solera recorda que "un sòl pelvià que no està sa pot provocar fins i tot dolor en les relacions sexuals en les dones i disfunció erèctil en els homes". De fet, aclareix, "els músculs del sòl pelvià dels homes normalment són més gruixuts i més durs, i els de la dona, més elàstics i flexibles. Però és important per a la salut de tothom".

Com es deteriora?

"Sabem que l'edat, el nombre i el tipus de parts, el tipus d'activitat física, la manca de treball específic del sòl pelvià, el sobrepès o d'altres factors que incrementin la pressió de la cavitat abdominal, com la tos crònica, poden influir negativament en la seva salut", detalla Cristian de Guirior Martínez, especialista en ginecologia de l'Hospital Clínic de Barcelona i professor col·laborador de l'especialització de Nutrició i Estils de Vida Saludables de la Dona de la UOC.

"També l'embaràs, tocar instruments de vent o els esports d'especial impacte, com córrer o saltar", afegeix Rotllan. "Hi hem d'estar atents per evitar incontinència urinària o fecal, prolapse dels òrgans de la pelvis, hèrnies o diàstasis abdominals, estrenyiment, obertura vaginal, dolor pelvià o disfuncions sexuals", subratlla l'experta en fisiologia de la dona.

Com millorar-ne la salut?

"És difícil, fins i tot arriscat, generalitzar les recomanacions, perquè les situacions personals poden variar moltíssim", comença Solera. "El primer que cal fer és un bon diagnòstic, que passa per una exploració física detallada i, en alguns casos, proves específiques per part d'un professional expert", continua de Guirior.

"Un cop establert l'estat del sòl pelvià i les causes de la disfunció, les opcions terapèutiques seran diferents en funció del cas i de la simptomatologia. Aquests tractaments poden passar per exercicis específics de sòl pelvià, sessions de fisioteràpia, activitat física dirigida o, fins i tot, en els casos més greus, tractament quirúrgic", indica l'expert.

Sigui com sigui, els tres professors de la UOC coincideixen en una premissa bàsica: cal tenir consciència de què és el sòl pelvià i de les seves sensacions associades. "L'entrenament amb consciència és el que ens ajudarà a tenir un sòl pelvià més saludable", resumeix Solera. "Tot té solució, independentment de l'edat o dels antecedents, si, primer, prenem consciència de la musculatura i, després, aprenem a entrenar-la i anem progressant", insisteix.

L'entrenadora personal proposa una manera per progressar en l'entrenament del sòl pelvià: "Primer recomanaria els exercicis de Kegel juntament amb els hipopressius i, més endavant, exercicis del múscul transvers abdominal i propiocepció. Finalment, la combinació de totes les tècniques d'entrenament ens ajudarà a mantenir un sòl pelvià saludable. Sempre, posant consciència en la respiració i la musculatura que treballem".

No sempre es tracta d'enfortir

Finalment, com recorda Rotllan, cal tenir present que no sempre l'objectiu és enfortir quan parlem d'un sòl pelvià saludable. "La hipertonia del sòl pelvià també es considera una disfunció que pot provocar dificultats per orinar o dolor en la penetració vaginal", adverteix. En aquests casos, diu, és recomanable fer sessions de fisioteràpia per relaxar la musculatura i fer un treball de consciència propioceptiva del sòl pelvià. Rotllan també insisteix en la importància de mantenir una bona postura corporal, "tant quan estem asseguts o drets, com quan fem exercici físic".